No hi ha pou que pugui retenir aquesta aigua sense casa que, salvatge, escapa per costures i escletxes. I menges sorra per aplacar aquesta set que t'encalça. Sobreviure és nodrir-se d'aquest ara que avança, duna, arrossegant tots els deserts. Aquest intuir-se mimètic, mineral. Saber-se una mica més pedra.
Això de menjar sorra és molt dur, eh? No seria millor unes torradetes amb bull i foie? :)
ResponEliminaL.
La literatura no entén massa de "delicatessen". Però farem una excepció i intentarem fer una oda a les torrades d'anxoves i anyenc un cop les haguem tastat ;)
ResponElimina