dimarts

que sí

Avui res és allò que sembla. No sento aquest dimarts-diumenge, ni el primer de novembre. Tinc l'ànima quadriculada, amb ànsies d'autodefinit perquè l'ompli de lletres, de lligams, de definicions, de sentit. Però avui res és allò que sembla. Les finestres són fotografies, els colors són olis mullats que somien amb pinzells i essència de trementina; el dinar, un parlar en plural a la paret, formatge fresc, un iogurt ben blanc, i totes aquestes ganes de sucre. Avui em conjugo en els verbs més suaus, tous i agraïts, en l'imperatiu d'una certesa que despunta i que es cargola al melic per recitar-me, amb veu d'espiral, els teus hiverns de mans calentes. Perquè ets la seguretat congènita d'un sí, que sí. Que avui és tot allò que sembla.

2 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

Això dic jo: que sí!!! (de Mca) ;)

anna g. ha dit...

Que sí, que no, que caiga un chaparrón (sí, plou!) ;)

Publica un comentari a l'entrada