divendres

pànic escènic

Matins que et lleves exultant, amb una capa de vernís al rostre que fa que el teu somriure sigui ben vermell, malgrat els malsons laberíntics. Matins de petits calfreds davant les certeses que s'acosten al teu pensament a fer un cafè i a desitjar-te un bon dia, i a recordar-te que ja són vint-i-quatre hores més a prop i així engegar la màquina del pànic escènic que lliga els nervis amb un nus mariner a la boca de l'estómac. Inaugurar aquest pensar telegràfic, aquest viure en do major. Que avui és divendres i tot sembla menys tràgic, oi?

2 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Ho estava entenent! Avui és divendres, i ja es veuen les coses amb una altra cara, i tu sobretot. Que passis/eu un bon cap de setmana.

anna g. ha dit...

Ha estat un cap de setmana excepcional, XeXu :)

Publica un comentari a l'entrada