Deserts de nou a sis, de vuit a tres. Pausa cafè de dues línies, oasis de cent quaranta caràcters. Acumular la set dels cinc dies laborables. I que les mans es precipitin en dissabte, tot cercant dreceres sota la roba per arribar al
destí de la pell, al final de la sorra. Allau de botons i cremalleres i, llavi contra llavi, devorar-se les paraules líquides que brollen. Que parlin els
cossos, acoblant-se perfectament, de tota aquesta aigua.
Visca els caps de setmana, doncs. :)
ResponEliminaDoncs quina murga, ja torna a ser dilluns...
ResponEliminaAlbert, visca :)
ResponEliminaXeXu, ja falta menys per al cap de setmana: demà, dimecres :)