Ves al contingut principal

panama jack

Durant la darrera mudança, vaig llençar al contenidor tota l'adolescència que vaig poder encabir dins d'una capsa de sabates.

Hi ha dies que imagino la filla petita del recollidor d'escombraries jugant amb els meus setze anys.

Comentaris

  1. La meva adolescència va marxar sola: un dia va dir que sortia a comprar tabac i encara l'esperem...

    ResponElimina
  2. No recordo massa cosa jo de la meva, suposo que gran part continua encara a casa els meus pares. Però jo era un adolescent molt avorrit, no era rebel ni res. Només vaig tenir una o dos ximpleries, però poca cosa.

    ResponElimina
  3. ei, jo guardo dues Panama gairebé noves en un armari de casa la mare, em sembla que encara m'anirien bé :-)

    pere

    ResponElimina
  4. Jo també tinc una capsa de panama a ca la mare: 2 rellotges, una cartera, un adhesiu d'U2, entrades de discoteca... l'adolescència està sobrevalorada.
    Doneu-me els 25-30!

    ResponElimina
  5. Sr. Tinc, ja va bé que, tard o d'hora, l'adolescència s'independitzi i marxi d'un mateix per deixar lloc a aquell estadi previ a la maduresa, no? :)

    XeXu, pere i Fan: a casa dels pares, en un moment o altre, sempre acabem topant de cara amb la nostra infantesa i adolescència :)

    ResponElimina
  6. Crec que està bé deixar-la allà arraconada i poder revisitar-la de tant en tant.
    Una certa nostàlgia, però el convenciment de que ja no som les mateixes persones i que ja està bé que allò ens quedi una mica lluny i tancat dins una capsa.

    ResponElimina
  7. Fan, jo vaig optar per llençar-la a les escombraries. De tant en tant, va bé fer net i desfer-se del llast per poder avançar més ràpid.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada