*

*

divendres

arcsantmartinejar

El matí ens dibuixa, sense ganes, sobre aquest mur despullat que és el dia que comença. Gargots de temps, apunts de nosaltres, trobar-nos lentament en el gest que torna, fidel, en despertar. Esbós, identitat. Viure sovint és cercar motius com colors per fugir del blanc i negre, i definir-nos.

El destí és una capsa d'aquarel·les.

3 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

Llegint-te avui m'ha vingut al cap una cançó que escoltava fa molts anys, en la meva època d'estudiant, abans de fer un exàmen, Aquarela de Toquinho, deia alguna cosa així : "piensa que el futuro es una acuarela y tu vida un lienzo que colorear..."

María José

anna g. ha dit...

A mi també m'agradava molt aquesta cançó de Toquinho, juntament amb "Je l'aime à mourir" de Francis Cabrel. Les posaven a la ràdio quan jo era petita i em disparaven la imaginació!

Anònim ha dit...

Em fa gràcia perquè després d'haver-ho comentat amb tu a partir del teu escrit, a l'endemà em regalen un àlbum preciós fet per la meva germana i la meva filla( a la tapa el teu poema) i en una de les pàgines hi sortia un trocet d'aquesta cançó...

María José

Publica un comentari a l'entrada