petites revolucions

Encetem la setmana amb l'avidesa de la set que batega a la llengua. Tu, i l'emoció que crema a la gola amb el tacte vellutat del teu nom. Foguera de mots; l'amor, combustible, esperona els versos i accelera el pols d'aquesta veu de paper que aviat esdevindrà cendra. Futurs amb denominador comú, versions millorades d'aquest present que se'ns queda curt. Ara i aquí, petites revolucions: reclamem la propietat dels pronoms 'tu' i 'jo', i esbossem a l'aire projectes de verbs de moviment.

Sovinteja'm, vols?

Comentaris

  1. És un gust. M'ha dibuixat un suau somriure.
    Paco Almazor

    ResponElimina
  2. Me n'alegro, Paco. I vosaltres em dibuixeu somriures amb els vostres comentaris. Gràcies! :)

    ResponElimina
  3. Paraules perfectes per aquest dimarts plujós,jo també reclamo per a mi la propietat dels pronoms "tu" i "jo", sort que són uns pronoms que es deixen compartir :-)

    ResponElimina
  4. Sort que es deixen compartir, Marga :)

    ResponElimina
  5. I com m'agradaria que em sovintegessin tal com que ho expliques. Un caramel a la boca el teu escrit.

    ResponElimina
  6. quina delícia, Anna! Els mots acceleren a mesura que avancen, com si sentiren el caliu i no volgueren perdre el pols.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars