alícia

Preguntar-se a quin indret del cos neix aquesta eufòria de divendres que es barreja amb la sang i provoca somriures involuntaris. Penjarem al capçal dels dies aquells mots que ens emocionen superlativament, com un altar particular, per mantenir aquesta fe que transita, de vegades afeblida, per la resta de la setmana. Malgrat tot, fam de nosaltres, el desig que queixala la carn, aquesta set de viure. Eat me. Drink me. Meravelles.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars