La llum del sol tot batejant el dia que comença. Quin nom escau a aquest dijous que batega, alegre i discret, a les butxaques del pit? Engrunes de tu, encara, al pensament. Seguir camins de formigues, aquest desitjar que cavalca per dins. Petjades en el fang de tot allò que podem ser, si ens deixem d'obstacles i teories. Abandonem els 'però' al caire de l'abisme, i que la gravetat s'encarregui de fer-los caure, recança avall. Sentir-nos avions de paper; pistes d'aterratge a l'esquena nua del temps. Fem volar les primaveres: d'ales, ens en sobren.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada