Tot comença altre cop. Els matins són somnis imperfectes on et perdo breument i els vespres, final feliç en trobar-te a cada conversa. El trajecte, inevitable, és obstacles, aprenentatge, créixer, erosió.
Viure darrerament és aquesta set que m'empeny cap a tu. Quants gots d'aigua calen per saciar l'amor? Pous i fonts.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada