El futur és un trànsit de dunes cap a un horitzó provisional dibuixat a mà alçada. No saber si som gots mig buits o mig plens, ni quants decilitres de vida ens queden per sadollar aquesta set que ens crema a la llengua.
Les paraules de vegades són deserts i tempestes alhora.
A jutjar x la caixa toràcica d'un servidor, i dimensions estomacals a banda, servidor té poquets decilitres de vida a l'interior.
ResponEliminaHi ha cossos que enganyen ;)
ResponElimina