Invocar una pluja i un arc iris a parts iguals. Que plogui colors, i així aigualir la metzina dels dilluns. Revoltes a la sang. Que s'alci la primavera i conquereixi l'espai sonor dels batecs, l'eco del teu nom a la cambra buida del pit quan et penso en somriure intens, ara que no em mires.
Conxorxes o instint, o aquest blau cel que amara i hipnotitza, però hi ha dies que es deixen estimar fàcilment.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada