Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
Montserrat Roig
A estones, el desert del meu nom. Que algú em
pronunciï en to assedegat per sentir-me oasi, breu i fugaç, malgrat l'amenaça
dels miratges. El silenci té gust de sorra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs depèn del silencis. A mi, n'hi ha que se'm posen als ulls i em molesten com la sorra...
ResponEliminaHi ha silencis per a tot! :)
ResponEliminaHola Anna. Que tal un desert de vellut, on brodar el trau de roba púrpura del teló del teu parèntesi, amb pell de platea...
ResponElimina