Vés al contingut principal

gust de sorra


Digues que m'estimes encara que sigui mentida.

Montserrat Roig

A estones, el desert del meu nom. Que algú em pronunciï en to assedegat per sentir-me oasi, breu i fugaç, malgrat l'amenaça dels miratges. El silenci té gust de sorra.

Comentaris

  1. Doncs depèn del silencis. A mi, n'hi ha que se'm posen als ulls i em molesten com la sorra...

    ResponElimina
  2. Hola Anna. Que tal un desert de vellut, on brodar el trau de roba púrpura del teló del teu parèntesi, amb pell de platea...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada