Perquè ja tenim una edat, i una mà de records que ja no ens cap a la butxaca, podem justificar aquest enyor que ens pren de tant en tant. I que, fi com una agulla, se'ns clava ben endins per recordar-nos que ens fem grans i que créixer -en tots els sentits- no és un somni.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aaaaiiii com ho comparteixo!
ResponEliminaBon dia i bona setmana!
María José
Hahahaha!!! Bon dia i bona setmana per a tu també :)
ResponEliminaPerò podem tornar a tenir-ne vint en somnis... o cal pagar peatge?
ResponEliminaBon dilluns, maca.
Si ens volen cobrar peatge, sempre podem fer un "no vull pagar", no? :)
ResponEliminaBon dilluns!
Doncs no sé si és avui, però moltes felicitats de totes maneres, que segueixes endavant, independentment de l'edat.
ResponEliminaNo, va ser al desembre, XeXu, que vaig fer els quaranta. Avui tan sols recordava el bagatge dels anys arrel d'una conversa de diumenge al vespre. Però gràcies per les felicitacions, que sempre s'agraeixen! :)
ResponElimina