fa vint anys que tinc vint anys

Perquè ja tenim una edat, i una mà de records que ja no ens cap a la butxaca, podem justificar aquest enyor que ens pren de tant en tant. I que, fi com una agulla, se'ns clava ben endins per recordar-nos que ens fem grans i que créixer -en tots els sentits- no és un somni.

6 comentaris

  1. Aaaaiiii com ho comparteixo!
    Bon dia i bona setmana!

    María José

    ResponElimina
  2. Hahahaha!!! Bon dia i bona setmana per a tu també :)

    ResponElimina
  3. Però podem tornar a tenir-ne vint en somnis... o cal pagar peatge?

    Bon dilluns, maca.

    ResponElimina
  4. Si ens volen cobrar peatge, sempre podem fer un "no vull pagar", no? :)

    Bon dilluns!

    ResponElimina
  5. Doncs no sé si és avui, però moltes felicitats de totes maneres, que segueixes endavant, independentment de l'edat.

    ResponElimina
  6. No, va ser al desembre, XeXu, que vaig fer els quaranta. Avui tan sols recordava el bagatge dels anys arrel d'una conversa de diumenge al vespre. Però gràcies per les felicitacions, que sempre s'agraeixen! :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall