Homenatges íntims i ínfims, aquesta nit d'humitat rere els vidres. Em rememoro en les paraules ja escrites per (re)trobar-me, o per perdre tots els nords possibles. Vertigen en mirar passat avall, i enyorar-me en clau de poeta. No goso qüestionar-me quants mots em queden.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada