Paraules com claus a panys que obren converses imaginàries que ens van acompanyant durant el trànsit de les hores. Al final del dia, poder dir 'vespre', i desfermar aquest cansament de manta de llana vella sobre les espatlles. Quan el cos diu prou, el consol que tu hi siguis per recollir-ne els darrers mots.
M'agrada la imatge de cansament de manta de llana vella, és molt gràfica, gairebé l'he poguda sentir sobre les espatlles :-).
ResponEliminaI quina sort tenir algú per recollir els darrers mots, encara que no estigui físicament al costat.
Marga, realment és una sort poder recolzar el cap a l'espatlla d'algú que t'escolta quan s'acaben els dies :)
ResponElimina