*

*

dijous

batecs

La poesia és a l'altre costat del vidre. A dins, aquest lligar-se i deslligar-se els sentiments al voltant dels dits. El nus, la contradicció. Als llavis, engrunes de mots; a la memòria, escates de peix. La tempesta de batecs em recorda que encara sóc viva, en alguna banda del pensament, entre tanta metàfora.

2 missatges al contestador:

Sr. Tinc ha dit...

I entre tanta metàfora tens un blog :-)

anna g. ha dit...

entre altres coses :)

Publica un comentari a l'entrada