divendres

divendres

Amarada de blau i olor de clor, m'estenc al sol amb set-cents cinquanta metres xops més acumulats als braços, a les cames, a l'esquena. El melic, cau de remolins, eixidiu improvisat. La piga de l'escot, una illa. Et penso nàufrag, robinsonià. Em batejo de nou amb aigua de piscina. De nom, Divendres.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada