Amarada de blau i olor de clor, m'estenc al sol amb set-cents cinquanta metres xops més acumulats als braços, a les cames, a l'esquena. El melic, cau de remolins, eixidiu improvisat. La piga de l'escot, una illa. Et penso nàufrag, robinsonià. Em batejo de nou amb aigua de piscina. De nom, Divendres.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada