A l'altra banda del finestral, el vent, invisible, fa parlar els arbres per fer-se present. Als ulls, remor verd fulla, plany suau de branca. El vidre m'escup, traïdor, l'absència de la carn que es va endur el dolor en la seva fugida. Sóc mirada, pell i ossos, i un manat de sentiments que es vinclen, avui, com els xiprers. El vent ens travessa el cos amb paraules precises.
Per a demà un de més alegre? :)
ResponEliminaC.
El vent pot ser un gran escriptor: parla i es fa sentir amb la seva tinta d'aire...
ResponEliminaC., em sembla que he perdut la pràctica, però crec que això és com saber anar en bicicleta: només cal buscar un bon motiu per sortir de casa, pujar-hi i pedalar :)
ResponEliminaSr. Tinc, el vent l'ha fet escriure un comentari ben poètic :)