*

*

dimarts

fuga

Quan seia davant del full en blanc, el negre del cos se li concentrava a les mans i empenyia les paraules-forat enfora. Ella es resistia a deixar-les anar, però la ploma només obeïa la voluntat dels dits. En tocar el paper, els mots esdevenien pous grisos sense fons. Va decidir escapar, doncs, per un d'aquells punts de fuga tot fent servir un feix de línies paral·leles. I intentar canviar la perspectiva de les coses.

2 missatges al contestador:

Sr. Tinc ha dit...

La tirania dels dits, ja sé sap: el mal del qui es pensa que domina les lletres ...

anna g. ha dit...

... i són elles les que ens dominen a nosaltres :)

Publica un comentari a l'entrada