*

*

dimecres

lligams

Units per un fil prim de teranyina,
som equilibristes de la pròpia fragilitat,
funàmbuls de regalim de rosada.
Tiba de mi quan t'encalci la soledat,
deixa'm que et prengui,
.......................breu,
.............................la mirada.

Com abans.

He après a caminar amb el pas
de la paciència.
A estimar-te a hores de distància.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada