*

*

dissabte

florir

Juguem a endevinar-nos el final del laberint d'aquest cos absurd abans que l'amor esdevingui tacte de fusta. Aquest estimar-te cotó fluix, aquest llepar-me la sal amb llengua aspra de gat. Pell de suro, mans de gel, llavis de vidre, ulls mirall. Lluquem, florim pels descosits abans que sigui massa tard.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada