Juguem a endevinar-nos el final del laberint d'aquest cos absurd abans que l'amor esdevingui tacte de fusta. Aquest estimar-te cotó fluix, aquest llepar-me la sal amb llengua aspra de gat. Pell de suro, mans de gel, llavis de vidre, ulls mirall. Lluquem, florim pels descosits abans que sigui massa tard.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada