Llogo l'espai inexistent de l'hora que he esborrat aquesta matinada. Seixanta minuts quadrats, amb una sola finestra i sense adreça perquè no hi arribin cartes. A l'ampit, hi enterro el cor esberlat en el cementiri improvisat d'un test. A les parets, el tacte perdut de la pell, l'amor inútil, la soledat accentuada per la normativa del mai més. Aguda, esdrúixola, plana. M'escric per darrer cop abans de tancar-me amb pany i clau dins d'aquesta hora oblidada, sense dret a final feliç.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada