*

*

dimecres

dónde están las llaves

T'oblidaré de la mateixa manera com es perden unes claus, sense preveure-ho i en el moment més inesperat. Em cauràs de la butxaca del pensament, o et deixaré abandonat sobre el taulell d'un forn qualsevol després d'haver fet cua per comprar el pa. I no podré fer memòria de quina porta obries, o si tancaves un calaix. T'oblidaré així, en un tres i no res, pim-pam. Quan la vida em digui que ja sóc massa gran, massa vella per continuar-te recordant.

7 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Molt, molt gran aquest post. Com ho has clavat. Vaja, no diríem que és l'alegria feta paraules, és clar, ja ho sabem. Però tenint en compte que és un escrit que m'agradaria haver sabut escriure jo, m'ha agradat molt. Me l'apunto a la llista de posts mítics. Algun dia els trauré a passejar. Avui aquest post em fa una empenteta més.

viatger immòbil ha dit...

la determinació en comptes del dubte.
Només alerta en el forn, a veure si va una iaia per darrere i te'l torna, 'escolte, senyoreta, la de la viena, que es deixa la fogassa!'

Alena ha dit...

M'agrada molt el teu blog! Et segueixo!

Passa't pel meu si vols! Gràcies!

http://vertidodepalabras.blogspot.com/

anna g. ha dit...

Moltes gràcies, XeXu. M'alegro que t'agradi malgrat el punt de tristesa :)

viatger, el dubte ja no es deixa abraçar per culpa de les certeses. Mmmm... viena, fogassa. visca el pa :)

Alena, benvinguda! :)

myself ha dit...

Que trist... però que encertat...
Boníssim

anna g. ha dit...

gràcies, myself! :)

Montse ha dit...

no abaixis mai la guàrdia (ni quan siguis àvia)...

res de pim-pam ni pum.

matarile ,rile,ron, xim-pom!

(recorda-ho: no abaixis la guàrdia!!)

Publica un comentari a l'entrada