*

*

dijous

updating diogenes

Al tren, m'assec al costat d'una senyora d'edat avançada. Als peus, una motxilla; als genolls, una carpeta; a les mans, un mòbil que no para de sonar. Amb veu dolça atén trucada rere trucada, demanant de forma insistent als interlocutors el número de telèfon per apuntar-lo, amb traç elegant, en un dels nombrosos fulls de la carpeta que fa les funcions de directori telefònic improvisat. Quan escriu la darrera xifra, arriba el final de la conversa, sobtat. Penja i torna a començar el mateix ritual. Col·leccionista malaltissa de telèfons, penso. La síndrome de Diògenes s'actualitza en plena era digital.  

3 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Vindria ser el mateix els que es maten per tenir més i més amics al maleït facebook, oi?

Anònim ha dit...

Descriptivament genial!! (de Mca.)

anna g. ha dit...

XeXu, i tant! bona comparació :)

gràcies, anònima :)

Publica un comentari a l'entrada