*

*

dimecres

accents oberts

Versos com catedrals. Com habitacions amb vistes al mar. Paraules d'accents ben oberts com finestres, per deixar passar la brisa d'una veu rònega que clava les ungles al guix de les parets. Ecos eixuts, polsim d'escuma blanca. Hi ha mots que no es deixen arrossegar per la marea del vent.

6 missatges al contestador:

Joanaina ha dit...

M'has fet pensar en aquests versos...
http://intuicio.blogspot.com/2010/02/en-els-esborranys.html

Anònim ha dit...

Necessitava llegir quelcom encisador... Aquí sempre ho trob (de Mca)

viatger immòbil ha dit...

Mel, meleta.

anna g. ha dit...

gràcies a tots tres. per venir i per deixar les vostres paraules :)

Anònim ha dit...

Hi ha dies que tinc les mans obertes com finestrals, però el vestit m'estreny i no surten els accents... Ni els tancats.

Va ser un gust conèixer-te dissabte.

Sonia

anna g. ha dit...

El plaer va ser meu, Sonia. I gràcies per haver vingut de visita i manifestar-te! :)

Publica un comentari a l'entrada