accents oberts

Versos com catedrals. Com habitacions amb vistes al mar. Paraules d'accents ben oberts com finestres, per deixar passar la brisa d'una veu rònega que clava les ungles al guix de les parets. Ecos eixuts, polsim d'escuma blanca. Hi ha mots que no es deixen arrossegar per la marea del vent.

Comentaris

  1. M'has fet pensar en aquests versos...
    http://intuicio.blogspot.com/2010/02/en-els-esborranys.html

    ResponElimina
  2. Necessitava llegir quelcom encisador... Aquí sempre ho trob (de Mca)

    ResponElimina
  3. gràcies a tots tres. per venir i per deixar les vostres paraules :)

    ResponElimina
  4. Hi ha dies que tinc les mans obertes com finestrals, però el vestit m'estreny i no surten els accents... Ni els tancats.

    Va ser un gust conèixer-te dissabte.

    Sonia

    ResponElimina
  5. El plaer va ser meu, Sonia. I gràcies per haver vingut de visita i manifestar-te! :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars