Versos com catedrals. Com habitacions amb vistes al mar. Paraules d'accents ben oberts com finestres, per deixar passar la brisa d'una veu rònega que clava les ungles al guix de les parets. Ecos eixuts, polsim d'escuma blanca. Hi ha mots que no es deixen arrossegar per la marea del vent.
M'has fet pensar en aquests versos...
ResponEliminahttp://intuicio.blogspot.com/2010/02/en-els-esborranys.html
Necessitava llegir quelcom encisador... Aquí sempre ho trob (de Mca)
ResponEliminagràcies a tots tres. per venir i per deixar les vostres paraules :)
ResponEliminaHi ha dies que tinc les mans obertes com finestrals, però el vestit m'estreny i no surten els accents... Ni els tancats.
ResponEliminaVa ser un gust conèixer-te dissabte.
Sonia
El plaer va ser meu, Sonia. I gràcies per haver vingut de visita i manifestar-te! :)
ResponElimina