*

*

dimecres

today I sing the blues

Tinc el bon temps repartit entre els calaixos del dormitori, rebregat pel pes de la llana de l'hivern. És l'hora en punt de la pell bruna, d'aquest viure en espiral dels mosquits que vigilen el trànsit del riu. Però no sento els xiscles del vermell, la crida de les cireres. Aquest cos ja fa temps que va deixar de ser una festa, i duc massa blues a la sang.

2 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

"És l'hora en punt de la pell bruna" es pot dir quelcom més genial amb menys paraules??? Impossible!!! Fas màgia amb les paraules i no deixen de sorprendre'm els teus trucs. ;)) (de Mca)

anna g. ha dit...

gràcies, anònima, de veritat. hi ha cops que m'emociones :)

Publica un comentari a l'entrada