*

*

diumenge

sense didal

He cosit calfreds a la roba d'abric, com si fossin botons, per no perdre la tremolor de fulla dels primers cops. He cosit calfreds al cos, com si fossin gafets, allà a la línia de foc on acaba l'espatlla i comença l'esquena, al costat del desig infantil d'ensenyar-te els meus llibres, les meves joguines, les meves coses per fer-les teves. I he cosit un petó adolescent a totes aquestes ganes de besar-te, sense didal i amb puntades maldestres. Ho he cosit tot, ara que la innocència se'ns escapa pels traus d'una edat ja massa ben cordada, sense aturar-se a mirar enrere.

2 missatges al contestador:

Montse ha dit...

anna, si fossis un noi et diria que ets el puto amo, però sent una noia no queda bé!

ets la millor!!!!!!!!!!

i ara, toca't els nassos! mira quina paraula de pas m'ha sortit, no em diguis que la vida no és una broma contínua...

putica

anna g. ha dit...

hahahaha, Montse, gràcies pels ànims i per la fe!! les paraules de pas són ben curioses i, sí, la vida és plena de fina ironia :)

Publica un comentari a l'entrada