I nevarà a les valls d'aquest juliol inventat quan tibem del cordill de l'equador que cenyeix la cintura de les baldufes. Anticiclons, huracans, isòbares que abracen mapes de fusta. Serradures de calendaris en blanc. Mons a mida que ballen i giren mentre nosaltres respirem, conspirem, esperem la darrera volta d'aquest viure en espiral per tornar a agafar embranzida. I llavors plourà al desert d'aquest gener de mentida quan tibem, altre cop, del cordill de l'equador que cenyeix la cintura de les baldufes. Jugues?
De vegades tibar del cordill de les baldufes pot ser perillós... però és molt divertit! Jo m'apunto ;)
ResponEliminajo encara guardo la meva baldufa de quan era petita al calaix de la tauleta de nit, pintada de colors i amb xinxetes :)
ResponEliminaDoncs sí, hi jugo!
ResponEliminaJo no en tinc cap, però no fa molt en vaig regalar una. Tenen una gràcia especial... :)
ResponElimina