Escudar la mirada rere la càmera i sortir a buscar-me allà on batega la pedra i esclata la flor. Tornar als indrets que vam deixar orfes de nosaltres. Reprendre el trajecte abandonat, aprendre a caminar de nou, solitària, i trepitjar la por. Dins meu ja no hi queda lloc per als perquès. Perquè no.
Molt bé, Mou-anna!
ResponElimina;)
és brometa, ehhhhhhhhhhhhhh?
hahahahaha!!!!! no hi havia pensat en el "Po-qué? Po-qué?" :)
ResponEliminaFulminant perquès amb interrogants! Aquesta seria bona, no?
ResponElimina