dilluns

vermut poètic

Ofegar les penes en versos i paraules. Emborratxar-se de poesia. Alcohòlic de sentiments, al cor se l'ha de combatre amb les seves pròpies armes.
Share:

4 comentaris:

  1. En faig molts d'aquests vermuts!!! De vegades no em cal agafar cap llibre, simplement entrant aquí ja en tinc prou. M'AGRADA I NO HI PUC FER MÉS. ;)) (de Mca)

    ResponElimina
  2. T'entenc, t'entenc. Potser per això, a mi, que sóc un prosaic, quan intento emborratxar el cor amb poesia la cosa no em funciona. De moment se'm deesconcerta, però de seguida descobreix les meves intencions i torna a bategar al ritme monòton de sempre. I és clar, els cors de prosa no s'emborratxen, més aviat s'empatxen. Definitivament, no hi ha res a fer.

    (El meu blogger és un anormal: no em deixa actuar com sempre. Desisteixo al tercer intent)

    pere

    ResponElimina
  3. anònima, que et continuï agradant. i jo, ben contenta que vinguis a fer els vermuts a casa meva :)

    viatger, sheer simplicity ;)

    pere, si aconsegueixes enganyar el teu cor prosaic (adjectivat en aquest cas amb la seva accepció relativa a la prosa i prou; les altres, ni mirar-les) amb la poesia, encara que sigui una estona, i accelerar el seu ritme, ja és tot un èxit! :)

    ResponElimina