Ves al contingut principal

vermut poètic

Ofegar les penes en versos i paraules. Emborratxar-se de poesia. Alcohòlic de sentiments, al cor se l'ha de combatre amb les seves pròpies armes.

Comentaris

  1. En faig molts d'aquests vermuts!!! De vegades no em cal agafar cap llibre, simplement entrant aquí ja en tinc prou. M'AGRADA I NO HI PUC FER MÉS. ;)) (de Mca)

    ResponElimina
  2. T'entenc, t'entenc. Potser per això, a mi, que sóc un prosaic, quan intento emborratxar el cor amb poesia la cosa no em funciona. De moment se'm deesconcerta, però de seguida descobreix les meves intencions i torna a bategar al ritme monòton de sempre. I és clar, els cors de prosa no s'emborratxen, més aviat s'empatxen. Definitivament, no hi ha res a fer.

    (El meu blogger és un anormal: no em deixa actuar com sempre. Desisteixo al tercer intent)

    pere

    ResponElimina
  3. anònima, que et continuï agradant. i jo, ben contenta que vinguis a fer els vermuts a casa meva :)

    viatger, sheer simplicity ;)

    pere, si aconsegueixes enganyar el teu cor prosaic (adjectivat en aquest cas amb la seva accepció relativa a la prosa i prou; les altres, ni mirar-les) amb la poesia, encara que sigui una estona, i accelerar el seu ritme, ja és tot un èxit! :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada