anagrama

T'escric en do menor, en sintonia amb l'aldarull de la plaça. La vida és soroll, una mica crit de vegades, i és per això que, ara que obro la finestra perquè la nit entri fins al meu llit, em sento una mica morir quan aguanto la respiració fins a la propera campanada. I t'escric en la gamma del gris, en escala de color, en volta de baldufa i punt volat d'ela geminada mentre sopo un altre capítol de mi mateixa, amb les mateixes paraules que el dia anterior però escrites d'una altra manera. Perquè em reinvento tot fent rodolar les lletres matí avall i, quan arriba la tarda, ja sóc una altra que sona distint, que es pronuncia diferent i que es prepara per al silenci dels carrers, en clau d'anagrama.