Ves al contingut principal

vermell vi

Em pregunto cap a on vaig sense oblidar d'on vinc. I aquest viatge cap a enlloc de vegades em fa pensar-te desig entre les cames, llengua de foc i flama que em fibla. I és bonic imaginar-te encès en paraules, en present intens mentre esclatem entre els matisos d'un vermell vi, l'un en l'altre. T'enyoro el camí de les mans.

Comentaris

  1. És bonic escoltar la melodia dels teus versos en prosa. Molt bonic.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada