dilluns

vermell vi

Em pregunto cap a on vaig sense oblidar d'on vinc. I aquest viatge cap a enlloc de vegades em fa pensar-te desig entre les cames, llengua de foc i flama que em fibla. I és bonic imaginar-te encès en paraules, en present intens mentre esclatem entre els matisos d'un vermell vi, l'un en l'altre. T'enyoro el camí de les mans.

2 missatges al contestador:

myself ha dit...

És bonic escoltar la melodia dels teus versos en prosa. Molt bonic.

anna g. ha dit...

moltes gràcies, myself :)

Publica un comentari a l'entrada