dilluns

a vista d'ocell

La mirada se m'escapa per la finestra, vola i s'atura a descansar sobre el fil de l'horitzó. El vent em gronxa els mots mentre contemplo com el matí es desfila, malferit, en rierols de roselles que davallen pel retall de prat que s'escola entre els xiprers. L'exèrcit floral vestit de vermell sang (a)taca el gris d'aquest dia ensopit, un dilluns de cel malaltís que no es deixa abraçar pels matisos del verd espurnejat de groc ginesta. Reprendre el vol, agafar alçada per admirar aquesta batalla de colors, sense por. Avui el sol és treva, bandera blanca, una anècdota. I jo, un ícar de pupil·la fosca, plomes-pestanya, ales-parpella.

4 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

m'encanta anna! (de Mca)

anna g. ha dit...

gràcies, anònima! sempre em dones ànims :)

viatger immòbil ha dit...

..això de plomes-pestanya, ales-parpella és molt teu, i a mi també m'encanta.

anna g. ha dit...

gràcies, viatger. i a mi m'encanta que us encanti. i que m'ho digueu, és clar :)

Publica un comentari a l'entrada