T'imagino travessant la setmana, els dies numerats, les hores alfabètiques a bord d'un vaixell fet de tovallons de paper. Desconec quan arribaràs a port, a l'altra banda de la taula, i si voldràs ancorar en mi durant l'estona plàcida que ens brinden unes quantes copes de vi. Llencem per la borda les paraules que caben en una, dues converses. Intuïm-nos el principi dels dits, el final de la pell, els poemes d'aigua dolça. I torna a salpar, mariner.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada