*

*

dimecres

joanbarrilejar

Ara mateix podria fer com Joan Barril i parlar sobre l'amor i les seves varietats, però no. Ara mateix només em ve de gust recordar aquell amor que no tens però que és a tot arreu, omnipresent. L'amor que cou, que forada però que alhora tapa tots els forats. L'amor que t'acarona el cor o que et punxa quan el palpes arrecerat al fons de la butxaca. I parlo d'aquell sentiment indefinit que et fa somriure quan trobes una nota d'algú especial esperant-te al parabrisa del cotxe. D'aquella escalfor que se't desborda per dins quan, a contrallum, el camí cap a casa et descobreix al vidre l'empremta de les seves mans. Podria parlar de l'amor que no tinc, però no. Ara mateix només em ve de gust recordar la part d'ell que no fa mal.

4 missatges al contestador:

Sr. Tinc ha dit...

Tot i que en el record sempre hi ha arestes que fan mal...

anna g. ha dit...

Sí, però el temps ja s'encarrega de llimar-les :)

XeXu ha dit...

Està molt bé poder pensar només en les coses que no fan mal, perquè d'un amor que has tingut, per força també en queden coses bones, que tot sovint tenim massa poc en compte.

anna g. ha dit...

Exacte, XeXu. Però també passa que, a força de recordar les coses bones, es desperta l'enyor. I l'enyor, en dosis elevades, fa estralls al cor :)

Publica un comentari a l'entrada