Surt un sol tímid, fràgil, com de porcellana, i una llum lletosa, aigualida, blanca, s'escola entre les escletxes de la persiana. Als peus del llit, els somnis esbocinats després d'una nit trencada en un miler de crits. Vas venir per quedar-te, per reconquerir altre cop el territori d'aquest cos que ja no creu en si mateix. I vas establir noves fronteres sobre la pell, amb un fil tènue de saliva i bes, mentre jugaves amb el plaer, com un caramel, a la teva llengua. Ets el país on vaig tornar a néixer, alhora una pàtria que no em pertany. Ets refugi de lladres de llunes amb tot el desig esquerdat.
Si això et fa sentir bé, no se'n parli més. Però de vegades plaers tan efímers no omplen prou per mantenir el cor calent la nit següent.
ResponEliminatens raó, XeXu. justament per aquest motiu no se m'han donat massa bé els rotllos d'una sola nit :)
ResponElimina