divendres

slim fit

Poques paraules s'han vessat sobre mi. Quan l'amor era el plat principal del menú de cada dia, algun pensament espars traduït amb mots ben relligats, sí. Ara que la solitud s'ha instal·lat en aquest metre setanta-dos, ara que ningú reclama aquest cos que esdevé model ocasional de roba talla trenta-vuit slim fit, la vida em diu, amb aquesta fina ironia que gasta, que el vestit de musa -sí, aquell vestit tan bonic- no m'escau.

4 missatges al contestador:

Cafè amb lletres ha dit...

Potser el vestit de musa no, però el de reina de les paraules, t'han l'han fet a mida i t'escau de meravella.

anna g. ha dit...

uo! gràcies per l'elogi, de veritat :)

XeXu ha dit...

Per sort, això canvia en qualsevol moment. De sobte tens una ensopegada amb algú interessant, retornen les ganes, els sentiments, i també, com no, les paraules, teves, i tant de bo de l'altre també. És maco que escriguin sobre un. Si et serveix de consol, jo he escrit molt, i poques lletres he rebut.

anna g. ha dit...

Segurament camino, de forma inconscient, vigilant de no ensopegar amb ningú :)

Publica un comentari a l'entrada