Dies iguals, fotocopiats, de cromo repetit que ningú te'l vol canviar. Dies que condueixen la vida fins a una rotonda que dóna un sentit antihorari a tot plegat. I el temps esdevé circumferència, roundabout. I voltes i gires amb la ment en stand-by. Perquè saps que, tard o d'hora, trobaràs el senyal que indica la sortida cap als dies de línies rectes. Som amants de cos antic i pell d'asfalt, llaurats de rond-points i de dreceres.
Aquesta sensació si que la comparteixo, mira tu. Tots els dies iguals, cíclics, circulars. Esperar el mateix per cada dia, esperant aquesta sortida que no acabem de trobar mai. Però hi és, no?
ResponEliminaHi és, XeXu, hi és. Però de vegades no és fàcil de trobar i cal donar-hi més voltes :)
ResponElimina(deixe el seu missatge...)dia rere dia... és trist que tanta gent compartesca la mateixa sensació (...després del senyal: PII)
ResponEliminadoncs sí, paui, més que trist és preocupant. potser el progrés és això, modernitat entre bucles de decepció.
ResponElimina